A la passada Ophiusa, es va enregistrar una pel·lícula que s'ha presentat al darrer Saló Nàutic.
La podeu veure aquí. Reflecteix bastant bé el que és una regata d'altura.
El passat cap de setmana vam disputar la Regata Badia de Pollença, entre Barcelona i el Port de Pollença.
La sortida era divendres a la tarda, i la setmana anterior no vam poder fer el trasllat després de la Columbretes perquè haviem d'arreglar algunes petites avaries que haviem tingut a la regata.
En definitiva, que el dijous a les 23:45 sortiem de Vilanova, amb 5 hores de navegació per davant. Va set una travessa plàcida, que ens va fer arribar al port de Barecelona a les 4:30. Al Marítim, molt amables, ja ens esperàven i ens van donar un amarrament força bo. A les 5 estàvem amarrats. Alguns tripulants han de treballar el divendres i altres aprofitem el matí per formalitzar la inscripció i fer les darreres compres de queviures.
El divendres, a partir de les 12 van començar a arribar els tripulants. En total érem 4, 3 habituals i un nou fitxatge, en Felip, que sol anar amb l'Estupendu.
Al migdia es va aixecar un garbí de 10-12 nusos que estava previst fins el vespre, com va ser.
A les 2, barbacoa de benvinguda, a les 4 reunió express de patrons amb en Tomàs Molina que ens va confirmar que a partir de la nit ho tindriem magre pel poc vent que es preveia... L'organització confirma que es correrà el recorregut escurçat que preveuen les instrucción de regata, fins poc després del Cap Formentor, enlloc d'haver d'arribar fins el fons de la badia. unes 6 milles menys.
A les 5 vam passar tots junts el pont del Maremàgnum i a les 6 es donava la sortida, a rumb directe, amb un vent al voltant dels 17 nusos.
poc després de la sortida
Anem navegant a dreta i esquerra de la linia directa per intentar avançar-nos a les rolades que preveu la meteo, i no ens va malament. Es fa de nit i veiem llums de tots els vaixells que han sortit. Durant la nit seguim navegant a 2 o 3 nusos. Agafem vaixells que teniem per davant i estem situats pel mig de la flota malgrat ser el vaixell amb menor ràting de la regata!
Una remullada en plena encalmada
Al voltant de les 5 de la matinada arriba la maleïda i esperada encalmada. Quedem aturats. Veiem alguns vaixells que tenim a prop hissant assimètrics, per intentar avançar una mica, però no serveix de res. Segueixen al mateix lloc. Estem a 35 milles del Cap Formentor.
A partir de les 9 comencen les primeres retirades. Nosaltres decidim aguantar fins que, encara que entrés vent, no arribariem abans del temps límit de les 22 h (28 h de regata).
Menció a part es mereix el fet de que una regata puntuable pel Campionat de Catalunya d'altura tingui unes instruccions que contradiguin el Reglament Tècnic de Creuers, que estableix un temps límit diferent per cada vaixell, en funció del seu ràting. Som el vaixell més petit de la flota i aquesta simplificació "per arribar al sopar" ens perjudica greument, però ja ho sabiem quan ens hi vam apuntar...
Tenim la previsió de que a les 5 de la tarda entrará un SE d'entre 5 i 10 nusos. Ja serà massa tard, i a més ens obligarà a fer bordades. Esperem fins les 2 per veure si s'avança una mica, però no hi ha sort.
A les 14:15 anunciem la nostra retirada per radio i ens dirigim a motor cap al Port de Pollença.
A les 16 entra el vent previst i naveguem a vela i motor. Arribem a les 10 de la nit al club nàutic i ens informen que només han entrat 3 vaixells a temps, un Archambault 40, un Dufour 40 i un Dehler 39. Cap possibilitat pels altres... Classificacions Oficials
Després de sopar la torrada mallorquina de rigor i prendre alguna copa a la nit pollencina anem a dormir amb el regust de que si haguessim tingut unes hores més de regata, hauriem pogut arribar dins del temps!
sortint de la badia
El diumenge anem al lliuramet de trofeus, aprofitem per dinar a l'aperitiu i a les 3 de la tarda partim de tornada. La sortida de la badia, com cada any és el millor de la regata;: embat d'uns 10 nusos i una cenyida fantàstica amb la mar plana. Voltem Cap Formentor i hissem spi fins la posta de sol, que el vent cau i posem motor fins Vilanova, on arribem al voltant de les 10 del matí.
Cap Formentor
A la tornada vam estar moltes estones acompanyats pels dofins, i vam aprofitar fer fer un video.
Aquestes darreres setmanes no hem pogut actualitzar el blog. Ha estat un continu de regates i trasllats.
El cap de setmana del 19 i 20 vam disputar la tradicional regata Columbretes-Cohimar, en la seva XXXIII edició.
Hi havia dos camps de regates, el costaner i el d'altura, puntuable pel campionat de Catalunya, consistent en voltar la plataforma petroliera Casablanca, situada a l'alçada del delta de l'Ebre, unes 15 milles endins. En total 68 milles de regata.
Van sortir de Vilanova el dissabte al les 10:45, amb una meteo que donava una bona anada (llevant rolant a migjorn) i una tornada una mica més difícil per la caiguda del vent que es preveia a partir de mitja tarda. De matinada es preveia mestral, però esperàvem ja haver arribat!
Primeres milles de la regata
Sortida amb boia de desmarcatge a mitja milla, voltar-la, hissar spi i rumb SW cap a la plataforma! Feiem bona velocitat i els velers més grans no se'ns escapaven. Vam tenir el dubte de si anar més directes o intentar guanyar sud per quan rolés estar a barlovent i poder seguir amb spi.
Spi cap a la petroliera
El dubte era si la rolada arribaria abans de que nosaltres passèssim la plataforma. Si arribava més tard, de res servirien les milles de més que hauriem fet... Al final fam prendre una decisió intermitja, guanyant una mica de barlovent, però no tant com altres. Al final la rolada va arribar i ens va perjudicar a les darreres milles del tram, però vam arribar amb el gran grup de vaixells, no gaire per darrera dels primers.
Video del creuament amb el Nirvana III.
Un cop virada la plataforma, amb el show del remolcador inclòs, tornem a hissar spi per fer un través 10º a barlovent del rumb directe. Altres opten per orçar més amb assimètric. Nosaltres no podem i tampoc creiem que sigui la millor opció. Al final, seria diferent...
La plataforma i l'habitual remolcador
A partir de les 5 de la tarda el vent começa a caure. El més ràpids estan a 6 milles de l'arribada, però l'encalmada afecta a tothom. Nosaltres anem avançant i passem en unes quatre hores d'estar a 15 milles de l'arribada, a només 8. Els primers encara no han arribat!
El vent baixa, però encara caminàvem...
Quan ja no podem avançar més, optem per trabujar i anar cap a terra a buscar el possible terral que es pot formar a la nit. Hi ha estones que avancem bé, són les 12 de la nit i malgrat que seguim a unes 8 milles de l'arribada sembla que tenim vent per navegar. Estan arribant els primers, que ens han de donar unes 2 hores i mitja. No ho tenim tan malament... però arriba la nostra gran encalmada.
El vent s'acaba arran de costa i els que anàven més a l'interior del mar sembla que en segueixen tenint. sentim desesperats com van arribant els nostres rivals, que havien passat la plataforma junt amb nosaltres. I nosaltres aturats...
Al final entrem a les 3:38, cansats i mullats pels ruixats de la matinada, però què hi farem... Ens contentem amb el fet d'haver tingut opcions fins a última hora i de no haver-nos retirat com van fer molts de la nostra categoria.
Al final, segons classificats a RI3 i 15ens de la general. Link a les Classificacions.
Com a coses a millorar per l'organització, 3 punts relacionats amb les classificacions (que tenim entès que porta la RANC directament):
- No es poden barrejar a una classificació general vaixells que competeixen amb ràting reduït amb embarcacions que competeixen amb ràting de tripulació completa.
- Tampoc es poden barrejar categories que han tingut sortides separades. Malgrat fer el mateix recorregut i haver sortit amb poca diferència de temps, no han tingut les mateixes condicions de vent.
- A una regata puntuable pel campionat de Catalunya d'altura s'hauria, almenys de publicar, una classificació dels vaixells que competeixen a aquest campionat, segons les regles del campionat (general sense separació per trams de RI i excloent els vaixells de solitaris i A2).
Per altra banda, resaltar el bon ambient del dinar de diumenge, amb multitud de premis i sortejos per tothom i al qual vam tenir la sort de ser agraciats amb un barril de rom, que gairebé es va liquidar a la sobretaula, repartit entre tots els assistents que en van voler.
Recollint el barrilet de rom
En definitiva: una bona regata, ben organitzada i a la que ens ho passem bé, malgrat el vent a aquesta època a vegades juga males passades.
Aquest cap de setmana hem disputat la darrera prova del trofeu AXA Primavera 2012.
Teniem una segona posició de la primera regata, la segona s'havia anulat i sortiem amb expectatives d'aconseguir la primera posició de la regata, que ens donaria el primer lloc de la general.
Finalment no va poder ser. La regata va ser amb molt poc vent d'intensitat variable i no vam poder treure al Jabato tot el temps que necessitavem per passar-lo a la general.
El recorregut era St.Gervasi - Piscifactoria - Montanyassos - Arribada, amb un vent d'uns 8 nusos que va anar baixant fins a 3 o 4.
La sortida va ser una mica extranya, amb la linia molt afavorida al costat de la boia, però amb la majoria de vaixells sortint per comité. Només nosaltres, Dos x u i Estupendu vam optar tots tres per sortir per boia i amurats a babord, guanyant la proa de tots els que sortien per comité.
Petrouchka II, sortint amurat a babord per boia
Malgrat sortir bé, l'opció per la dreta del camp de regates no va ser la bona. A l'esquerra hi havia més vent i així ho vam veure als primers creuaments. A l'arribada a la boia de Montanyassos anavem dels primers del nostre grup i arribant a la piscifactoria semblava que podriem treure la diferència al Jabato.
El segon error va ser passar-nos una mica de la boia de la Piscifactoria, que ens va fer haver de superar per barlovent a un vaixell de Creuer B, perdent encara més espai.
La hissada d'spi va anar bé, però el vent va anar baixant i el Jabato ens va anar recuperant espai. Vam optar per no orçar per tenir més aparent i intentar anar directes a la boia de Montanyassos. A aquest tram vam superar al Corona.
Vam arribar a la boia de Montanyassos en un frec a frec amb el Meigas Fora, vam trabujar a la boia (maniobra massa lenta!) i vam posar rumb a l'arribada.
Finalment vam quedar tercers en compensat, per darrera del Jabato i el Dos x u, mantenint la segona posició de la general. Classificacions
Foto amb els 3 primers de totes les categories
Ara, a esperar la Columbretes Cohimar del pròxim dissabte, el trasllat al Marítim i la Badia de Pollença del següent cap de setmana.
Ja que no tenim video propi de l'Ophiusa, anem penjant els dels altres.
Aquest està fet des del Pik, un Mini 6.5. Llàstima que no mostri com anaven quan el vent va pujar a 30 nusos!
Una bona crònica de la Volta a Mallorca A3 que s'ha disputat aquest cap de setmana.
Qui sap si algun dia el Petrouchka II es retrobarà amb el seu germà Petrouchka III...
Per cert a la crònica no ho diu, però els 3 primers classificats s'han endut 1500, 1000 i 500 euros respectivament!
Aquest cap de setmana hem disputat la regata Príncipe Felipe, puntuable per la Copa Catalana i que organitza anualment el CN Vilanova.
Cartell de la regata, amb una foto del Petrouchka II
Son 4 regates barlovent-sotavent repartides entre dissabte i diumenge. És l'únic cop que practiquem aquest tipus de regata tan tècnica i ens la preniem com un entrenament rodejats de gent de nivell.
Enguany la nostra prioritat són les regates d'altura, pel que un dels objectius era conservar el material al màxim. Pensant en això hem fet les 4 màneges amb el floc de vent, enlloc del gènova que usem habitalment.
El dissabte el temps va ser molt inestable, amb un vent de component oest que variava molt de direcció i sobretot, d'intensitat. A una mateixa regata passava de 10 a 25 nusos per tornar a baixar a 5. Pel que hem sabut va haver-hi alguns trencaments de spi. Nosaltres vam optar per una estratègia conservadora, navegant tota l'estona amb el floc i deixant l'spi lleuger (i únic) a la bossa. No era questió que una mala maniobra ens fes malbé la temporada...
La primera regata no ens va anar malament. Anàvem preparats per vents de més de 20 nusos i vam quedar setens del grup RI3, per darrera els que anaven a guanyar la regata i per davant dels nostres contrincants habituals.
La segona prova no la vam acabar, ja que el vent va baixar a menys de 10 nusos i ens era impossible finalitzar-la a temps de complir algun compromís que teniem a terra...
El diumenge el temps ha estat més estable i per la intensitat de vent podriem haver navegat amb el gènova 140%. Vist que no teniem res a fer a la general i donat que el vent es mantenia entre els 10 i els 15 nusos hem optat un altre cop pel floc. Hem anat molt còmodes però ens ha faltat una mica de velocitat i sobre tot potència per passar l'onadeta que es formava. A les classificacions hem quedat les dues màneges en els darrers llocs, però no estem descontents dels temps que hem fet, a pocs minuts dels nostres rivals habituals que navegaven amb tot el drap, després de regates de 8 milles cadascuna.
En definitiva, que hem practicat i que malgrat córrer amb poc drap no hem fet temps molt dolents.
Aprofitem per recomenar el blog del Comet@, un magnífic JV37 i antic Movistar, el gran guanyador de la regata amb 4 primers: Blog Comet@ Sailing Team. Segurament donarà una visió molt diferent del cap de setmana!
Aquestes festes hem participat a l'Ophiusa, entre Sitges i Formentera.
Ha estat la nostra millor regata d'altura, la que tenia més nivell de rivals i també la més dura. En general estem contents, però amb un regusts agredolç perquè, si no fos per petits detalls, ens podria haver anat molt millor.
Vam sortir d'Aiguadolç el Dijous Sant a les 12. No gaire bé. En part per culpa nostra: ens hem de plantejar la sortida d'una regata de 160 milles com si fos un barlovent-sotavent de 4 i en part per l'organització: no entenc com es pot fer sola una sortida conjunta per les classes reduïdes i amb tripulació a una prova puntuable pels 2 campionats de Catalunya, juntament amb una classe sense ràting formada per vaixells de gran eslora i tripulacions no avesades a regles de les regates. Tampoc entenc perquè van posar la boia de desmarcatge tan a prop de terra amb tan poc vent i tanta mar de fons. Suposem que no se'n van adonar, no que els fes mandra fondejar amb 50 metres de sonda...
Abans de la sortida. El temps convidava a fer 160 milles...
Quan el poc vent que hi havia va baixar, va ser un suplici passar la boia, provovant grans diferències entre els vaixells més ràpids i la resta!
Finalment entren 15 nusets i s'atura la pluja, passem la boia i posem rumb a Eivissa. Spi amunt i 8 nusos de corredera que ens feia anar agafant els velers que anaven davant nostre. Al cap d'unes 2 hores arriem l'únic spi que tenim. Massa gran i lleuger pel vent que hi havia. Seguim amb gènova. Directe a la carta dels reis: "un spi pesat". Sentim per la ràdio algun abandonament pel trencament d'spinnakers. Vam fer bé...
Al cap d'una estona el vent baixa i tornem a hissar el spi. Bona feina de la tripu responsable a aquell moment de dur el Petrouchka!
Finalment spi avall, gènova i encalmada noctura. Les previsions deien que el passar per la latitud 40.5 el vent baixaria a menys de 5 nusos fins que entrés un vent de sud que aniria rolant a sud oest.
De matinada entra el sud, puja la intensitat i es forma mar de proa. Seguim amb el gènova 140%. Bona feina a bord i aprofitant les roladetes anem superant alguns que teniem per davant. A les rodes de posicionament veiem que no anem malament.
Equip 1, fent un mos
El vent va pujant fins que arriba a 25-30 nusos. Fem 2 rissos de cop per intentar estabilitzar el vaixell mentre hissem el floc de vent. Dutxa a la proa, stay volant muntat i peeling de vela de proa. No treiem els 2 rissos perquè el vent segueix pujant i assolim les velocitats objectiu. El nostre anemòmetre no va fi i marca màxims de 30 nusos. Ens semblen poc per com naveguem per primera vegada amb floc i dos rissos, i per l'aspecte del mar. Altres vaixells comenten que son 35 nusos. Això ja pot ser més possible.
El Petrouchka navega força bé, sense més entrebancs que la mar que es forma. Fem rumb a Es Vedrà. Potser hauria estat millor anar més a l'oest. Esperàvem una rolada a sud oest que finalment va ser a oest. Els que estaven navegant més a la dreta ens van treure un avantatge que al final seria decisiu...
Següent decisió complicada: "pèr on passem Es Vedrà"? Optem per passar entre Es Vedranell i Eivissa. A posteriori és fàcil veure que no va ser una bona decisió. Hem de fer bordades, tenim moments d'encalmada i veiem com alguns velers que haviem superat durant les maniobres de reducció de veles ens superen navegant per fora. Hi ha molt cansament i una mica de decepció a bord. Queden 12 milles per La Savina que fem a un llarg. Finalment arribem a les 23:55 del divendres.
Dutxa reconstituent i sopar a la 1 de la matinada gràcies al Restaurant Bellavista que va tenir la cuina oberta tota la nit per les tripulacions que anaven arribant. Magnífics l'arròs marinera i l'entrecot que ens va tornar al món dels vius!
Sopant fem els pronòstics: per sota del 15 a la general d'uns 60 i entre el 3 i el 5 del nostre grup d'uns 10.
Tota la nit segueixen arribant vaixells, fins el darrer, ja el matí de dissabte després de gairebé 48 hores de la sortida.
Dediquem el dissabte a conèixer els taxistes formenterencs, un dels poders fàctics de l'illa i a peregrinar per restaurants com Can Rafelet o Sa Palmera, on ens cruspim un bon dinar tot divagant sobre l'ampliació de l'oferta restauradora de l'illa.
Surten les classificacions i fem bingo amb els pronòstics: 13ens a la general i 4rts al nostre grup (barrejant tripulacions a 2 i completes ¿?). Fredament no està gens malament. Hem quedat davant de vaixells molt més grans i competitius que el nostre com Grand Soleils, IMX38, etc... però ens queda el regust de que amb una mica més d'encert a moment puntuals podriem haver fet un grandíssim resultat...
Estem abarloats després del First 40 que va guanyar en temps real i d'un Grand Soleil 37 que va quedar just darrera nostre. Els del First 40 ens feliciten pel Petrouchka i nosaltres els proposem un canvi. No l'accepten... La tripulació del Grand Soleil és molt simpàtica i peculiar. Un ex-membre de Casa Reial ens demana preu pel Petrouchka. Gairebé li col·loquem. Llàstima que sigui massa espartà "para llevar mujeres" (i massa humit per les jaquetes de cuir). Ens deixen les bicis per anar al súper. Al vespre passem una bona estona amb la Neus esperant el sopar a la carpa. Sopar i dormir com bons nois.
Diumenge al matí sortim pels Freus, cap a Vilanova. Tornada d'entrenament, amb constants canvis de veles com si estéssim en regata. Cal treballar dur si volem seguir millorant!
Deixem Marina Formentera
El Bellatrix, un First 456 que també tornava de la regata,
amb el que ens vam entretenir una bona estona
Cenyint amb 18 nusos d'aparent per passar Tagomago
Una bona navegada fins les 12 de la nit!
Arribem dilluns al migdia, a temps de saber que el Madrid ha empatat a casa i de menjar la mona amb la família!
