Aquestes festes hem participat a l'Ophiusa, entre Sitges i Formentera.
Ha estat la nostra millor regata d'altura, la que tenia més nivell de rivals i també la més dura. En general estem contents, però amb un regusts agredolç perquè, si no fos per petits detalls, ens podria haver anat molt millor.
Vam sortir d'Aiguadolç el Dijous Sant a les 12. No gaire bé. En part per culpa nostra: ens hem de plantejar la sortida d'una regata de 160 milles com si fos un barlovent-sotavent de 4 i en part per l'organització: no entenc com es pot fer sola una sortida conjunta per les classes reduïdes i amb tripulació a una prova puntuable pels 2 campionats de Catalunya, juntament amb una classe sense ràting formada per vaixells de gran eslora i tripulacions no avesades a regles de les regates. Tampoc entenc perquè van posar la boia de desmarcatge tan a prop de terra amb tan poc vent i tanta mar de fons. Suposem que no se'n van adonar, no que els fes mandra fondejar amb 50 metres de sonda...
Abans de la sortida. El temps convidava a fer 160 milles...
Quan el poc vent que hi havia va baixar, va ser un suplici passar la boia, provovant grans diferències entre els vaixells més ràpids i la resta!
Finalment entren 15 nusets i s'atura la pluja, passem la boia i posem rumb a Eivissa. Spi amunt i 8 nusos de corredera que ens feia anar agafant els velers que anaven davant nostre. Al cap d'unes 2 hores arriem l'únic spi que tenim. Massa gran i lleuger pel vent que hi havia. Seguim amb gènova. Directe a la carta dels reis: "un spi pesat". Sentim per la ràdio algun abandonament pel trencament d'spinnakers. Vam fer bé...
Al cap d'una estona el vent baixa i tornem a hissar el spi. Bona feina de la tripu responsable a aquell moment de dur el Petrouchka!
Finalment spi avall, gènova i encalmada noctura. Les previsions deien que el passar per la latitud 40.5 el vent baixaria a menys de 5 nusos fins que entrés un vent de sud que aniria rolant a sud oest.
De matinada entra el sud, puja la intensitat i es forma mar de proa. Seguim amb el gènova 140%. Bona feina a bord i aprofitant les roladetes anem superant alguns que teniem per davant. A les rodes de posicionament veiem que no anem malament.
Equip 1, fent un mos
El vent va pujant fins que arriba a 25-30 nusos. Fem 2 rissos de cop per intentar estabilitzar el vaixell mentre hissem el floc de vent. Dutxa a la proa, stay volant muntat i peeling de vela de proa. No treiem els 2 rissos perquè el vent segueix pujant i assolim les velocitats objectiu. El nostre anemòmetre no va fi i marca màxims de 30 nusos. Ens semblen poc per com naveguem per primera vegada amb floc i dos rissos, i per l'aspecte del mar. Altres vaixells comenten que son 35 nusos. Això ja pot ser més possible.
El Petrouchka navega força bé, sense més entrebancs que la mar que es forma. Fem rumb a Es Vedrà. Potser hauria estat millor anar més a l'oest. Esperàvem una rolada a sud oest que finalment va ser a oest. Els que estaven navegant més a la dreta ens van treure un avantatge que al final seria decisiu...
Següent decisió complicada: "pèr on passem Es Vedrà"? Optem per passar entre Es Vedranell i Eivissa. A posteriori és fàcil veure que no va ser una bona decisió. Hem de fer bordades, tenim moments d'encalmada i veiem com alguns velers que haviem superat durant les maniobres de reducció de veles ens superen navegant per fora. Hi ha molt cansament i una mica de decepció a bord. Queden 12 milles per La Savina que fem a un llarg. Finalment arribem a les 23:55 del divendres.
Dutxa reconstituent i sopar a la 1 de la matinada gràcies al Restaurant Bellavista que va tenir la cuina oberta tota la nit per les tripulacions que anaven arribant. Magnífics l'arròs marinera i l'entrecot que ens va tornar al món dels vius!
Sopant fem els pronòstics: per sota del 15 a la general d'uns 60 i entre el 3 i el 5 del nostre grup d'uns 10.
Tota la nit segueixen arribant vaixells, fins el darrer, ja el matí de dissabte després de gairebé 48 hores de la sortida.
Dediquem el dissabte a conèixer els taxistes formenterencs, un dels poders fàctics de l'illa i a peregrinar per restaurants com Can Rafelet o Sa Palmera, on ens cruspim un bon dinar tot divagant sobre l'ampliació de l'oferta restauradora de l'illa.
Surten les classificacions i fem bingo amb els pronòstics: 13ens a la general i 4rts al nostre grup (barrejant tripulacions a 2 i completes ¿?). Fredament no està gens malament. Hem quedat davant de vaixells molt més grans i competitius que el nostre com Grand Soleils, IMX38, etc... però ens queda el regust de que amb una mica més d'encert a moment puntuals podriem haver fet un grandíssim resultat...
Estem abarloats després del First 40 que va guanyar en temps real i d'un Grand Soleil 37 que va quedar just darrera nostre. Els del First 40 ens feliciten pel Petrouchka i nosaltres els proposem un canvi. No l'accepten... La tripulació del Grand Soleil és molt simpàtica i peculiar. Un ex-membre de Casa Reial ens demana preu pel Petrouchka. Gairebé li col·loquem. Llàstima que sigui massa espartà "para llevar mujeres" (i massa humit per les jaquetes de cuir). Ens deixen les bicis per anar al súper. Al vespre passem una bona estona amb la Neus esperant el sopar a la carpa. Sopar i dormir com bons nois.
Diumenge al matí sortim pels Freus, cap a Vilanova. Tornada d'entrenament, amb constants canvis de veles com si estéssim en regata. Cal treballar dur si volem seguir millorant!
Deixem Marina Formentera
El Bellatrix, un First 456 que també tornava de la regata,
amb el que ens vam entretenir una bona estona
Cenyint amb 18 nusos d'aparent per passar Tagomago
Una bona navegada fins les 12 de la nit!
Arribem dilluns al migdia, a temps de saber que el Madrid ha empatat a casa i de menjar la mona amb la família!
Great race!!!
ResponEliminaMolt bona regata Petrouchkos,
Moltes felicitats!!!
Felicidades Petrouchkos una gran regata, veo como comentáis en el relato que una de la claves era esta lo mas a la derecha de la linea al llegar a las Islas.
ResponEliminaJosé - Nirvana III