El passat cap de setmana vam disputar la Regata Dragonera 2011, entre El Balís i el Port d'Andratx.
Va ser una bona experiència, encara que esportivament no ens va anar tan bé... Es va produir un cúmul de circunstàncies adverses. Primer vam fer una sortida molt dolenta: lenta i endarrerits, i després l'organització del CN El Balís en va cometre algunes més...
Malgrat tractar-se d'una regata puntuable pel Campionat de Catalunya d'altura, solitaris i A2, increïblement el comité va endarrerir la sortida per esperar un dels favorits, que venia d'un club nàutic veí. Quan aquest va arribar, van donar la sortida amb un vent d'uns 4 nusos. Els vaixells ràpids, de més de 40 peus van poder arribar a la boia de desmarcatge sense més problemes i van posar rumb directe a la Dragonera. Als més lents de la flota de tripulació i als solitaris i A2 ens va agafar una encalmada de 2 hores a pocs metres de la boia de desmarcatge. Van donar la sortida minuts després de les 18 i no passavem la boia fins més tard de les 20:30!!! Ja no teniem res a fer a la regata. Ja haviem perdut la compensació de 120 milles abans d'arribar a la boia de desmarcatge... Els capdaventers de la flota ja no es veien. No els havia agafat l'encalmada i volaven directes cap a la Dragonera.
La nit va ser de molt poc vent, amb mar de fons d'entre 0,5 i 1 metre, que va la va fer molt incòmoda, amb brandades constants i gairebé sense poder avançar en cap direcció. Al matí del divendres estàvem a 40 milles de Vilanova i 70 de la Dragonera.
Un moment, navegant amb spi per aprofitar una lleugera ventolina de través, el vent va rolar 360 graus abans de caure a 0. Vam arriar spi i ens estàvem plantejant la retirada, quan van entrar uns 15 nusos de llevant que ens van fer navegar molt bé les hores següents; fins les 9 del vespre, a 10 milles de la Dragonera, quan va tornar a caure.
Aquí vam optar per la retirada. La previsió era de calma total fins l'endemà. Podiem esperar 12 hores mes surant fins que entrés l'embat el matí de dissabte, o retirar-nos i dormir una nit amarrats. Vam optar per aquesta darrera opció...
El dissabte vam gaudir de la gastronomia local, i al vespre, després d'omplir el dipòsit de gas-oil, vam posar rumb a Vilanova. La previsió era de molt poc vent i es va complir. Motor fins a Vilanova, on vam arribar el migdia de diumenge després de passar la nit observant un cel extraordinari.
Va ser una bona experiència, encara que esportivament no ens va anar tan bé... Es va produir un cúmul de circunstàncies adverses. Primer vam fer una sortida molt dolenta: lenta i endarrerits, i després l'organització del CN El Balís en va cometre algunes més...
Malgrat tractar-se d'una regata puntuable pel Campionat de Catalunya d'altura, solitaris i A2, increïblement el comité va endarrerir la sortida per esperar un dels favorits, que venia d'un club nàutic veí. Quan aquest va arribar, van donar la sortida amb un vent d'uns 4 nusos. Els vaixells ràpids, de més de 40 peus van poder arribar a la boia de desmarcatge sense més problemes i van posar rumb directe a la Dragonera. Als més lents de la flota de tripulació i als solitaris i A2 ens va agafar una encalmada de 2 hores a pocs metres de la boia de desmarcatge. Van donar la sortida minuts després de les 18 i no passavem la boia fins més tard de les 20:30!!! Ja no teniem res a fer a la regata. Ja haviem perdut la compensació de 120 milles abans d'arribar a la boia de desmarcatge... Els capdaventers de la flota ja no es veien. No els havia agafat l'encalmada i volaven directes cap a la Dragonera.
La nit va ser de molt poc vent, amb mar de fons d'entre 0,5 i 1 metre, que va la va fer molt incòmoda, amb brandades constants i gairebé sense poder avançar en cap direcció. Al matí del divendres estàvem a 40 milles de Vilanova i 70 de la Dragonera.
Un moment, navegant amb spi per aprofitar una lleugera ventolina de través, el vent va rolar 360 graus abans de caure a 0. Vam arriar spi i ens estàvem plantejant la retirada, quan van entrar uns 15 nusos de llevant que ens van fer navegar molt bé les hores següents; fins les 9 del vespre, a 10 milles de la Dragonera, quan va tornar a caure.
Aquí vam optar per la retirada. La previsió era de calma total fins l'endemà. Podiem esperar 12 hores mes surant fins que entrés l'embat el matí de dissabte, o retirar-nos i dormir una nit amarrats. Vam optar per aquesta darrera opció...
El dissabte vam gaudir de la gastronomia local, i al vespre, després d'omplir el dipòsit de gas-oil, vam posar rumb a Vilanova. La previsió era de molt poc vent i es va complir. Motor fins a Vilanova, on vam arribar el migdia de diumenge després de passar la nit observant un cel extraordinari.
